20140410

[685] Barcino Magna Parens, 1714 (ii)

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

La ciutat de Barcelona, envoltada de trinxeres (6) durant el setge borbònic.
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

Al fons, a la platja, les escorrialles del Rec Comtal i el moll amb el fanal al final. A primera línia de la muralla, la torre de Sant Joan. Llegenda del gravat: 
(6). Ataques y trincheras con sus baterías de cañones, morteros de bombas y piedras. 
(7). Sequia de Molinos, de donde montaban la guardia para los ataques. 
(8). Línea donde montaban la guardia las tropas francesas. 
(9). Casa del Morbó, guarnecida de caballería enemiga. 
(N). Fuerte de Santa Eulalia con su brecha. 
(O). Baluarte de Levante con su brecha y cortadura. 
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

Descripció de la zona de l'assalt: 
(1). Estrada cubierta, con su estacada a espensas de carpinteros y albañiles. La flaqueça de la guarnición la hizo en defensa. 
(2). Cortaduras, que quedaron imperfectas por falta de gente. 
(3). Las nueve brechas: la primera en el ángulo del Portal Nuevo, que la volaron el día doza de agosto al amanecer; la segunda la gran brecha de la cortina de la muralla entre los dos baluartes con sus cortaduras y minas; la tercera en frente de una batería de morteros en la huerta llamada de Pasquets imediata al Baluarte de Santa Clara; y en este tres brechas; la séptima desde dicho baluarte hasta el de Levante; la octava en el referido de Levante, pues no avia en este espacio parte por donde no pudiese ser avanzada y assaltada la Plaça. 
(4). Terreno ocupado por el enemigo en la Plaça en día del asalto general, y rechazado en diferentes partes, durando la disputa nueve horas, hasta que ellos hizieron llamada para capitular.
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

La zona calenta del setge: les trinxeres borbòniques (6), les nou bretxes obertes (3), les construccions dels defensors catalans (1) i (2). En primer terme, el Rec Comtal als afores de la muralla, i (5) La Cruz de San Francisco. puesto fortificado, de donde se batía al campamento enemigo, y estuvo siempre guarnecido, hasta que le ocuparon los enemigos; y desde este paraje empeçaron el dia 13 de Julio abrir las trincheras, mandando el Duque de Berwick.
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

Esplèndid detall de la ciutat:
(D). Parroquia de Santa Maria del Mar, muy arruinada.
(E). Parroquia de Santa Maria del Pino, con la misma ruina.
(F). Plaça de Palacio guarnecida, y fortificada con seis cañones y trincheras construidas por las mugeres y niños el mismo día del assalto general, que sin reserva de edad ny sexo, concurrieron al trabajo para impedir el avanze, cortando con trincheras las calles, para hazer con ellas más disputable el terreno;, executandose con media hora de tiempo, despues de aver ocupado el Enemigo las cortaduras, brechas y 4 baluartes.
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

(G). Convento de Santa Cathalina, del Orden de San Domingo, casi arruinado.
(H). Monasterio de San Pedro arruinado.
(I). Convento de San Agustín, muy derruido.
(K). Puerta y baluarte del Mar.
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

El baluard de Sant Pere en primer pla. La ciutat fumejant per tot arreu pels impactes de les bombes:
(C). La Cathedral, donde están en deposito los Cuerpos de los Santos Patrones y tutelares, com Hijos del Principado.
(38). Tres navíos, que entraron, y bergantines dentro de la plaça, peleando con la Capitana de Francia y 6 galeras de España, quienes impedieron la entrada del convoy de Mallorca.
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

En primer terme, a la dreta, el Portal de l'Àngel. Al fons de la ciutat:
(E). Parroquia de Santa Maria del Pino, con la misma ruina.
(R). Baluarte de Sant Pedro, con una bateria de ocho cañones en el flanco.
(S). Baluarte de Junqueras.
(T). Puerta y baluarte del Ángel (a la dreta).
(Y). Ataraçanas y Baluarte del Rey.
(Z). Plataforma y convento de San Francisco, y Balneario de San Raymundo, de cuyo Santo está la memoria de aver desembarcado allí.
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

A la part dreta del plec del mapa:
(B). El Arraval y su convento del Carmen.
(17). Linea de comunicación de Monjuy a la Plaça.
(18). Carretera para subir al Castillo.
(19). Paraje que ocuparon los ciudadanos en tiempo del bombardeo, que hizo el Duca de Populi.
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

(25). Convento de Jesús demolido, y salida del día cinco de Agosto, por los Fucileros o Migaletes sostenidos de la Cavalleria; enclavaron la artilleria y morteros de Capuchinos, degollando su guarnición.
(10). Trincheramiento y el grande bombardeo , que duró 4 meses, mandó el Duqaue de Populi.
(11). Convento de Capuchinos, y sus ataques, batido con catorze cañones neuve dias, y assaltado con cinco mil hombres; no teniendo mas fortificación que una linea con su fosso.
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

(V). Baluarte de los Tallés, con su cavallero construido en la gola.
(X). Puerta y baluarte de San Antonio.
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

Detall del derruït Convent dels jesuïtes, escenari d'un sanguinari episodi.
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

Detall del bloqueig del port (38), amb la carretera (18) i la línia de comunicació (17) amb el Castell de Montjuïc (16), i el derruït convent de Santa Madrona (20).
1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

Una panoràmica de la ciutat de la banda de Montjuïc.